fa molts dies que no passo pel plató ni carrego a l'esquena cap càmera.. fa molts dies que no veig en Toni, en Josep Lluís ni en Robert.. fa molts dies que no penso en ENGs, en veus en off ni en el Liquid.. fa molts dies que torno a tenir les tardes dels dilluns i els dijous lliures.. i una mica orfes.
el barça és més que un club, i el taller de tv és més que una assignatura. els alumnes sempre ens queixem quan ens fan entrar abans o sortir més tard, i amb aquest taller tothom ha callat; els alumnes sempre ens queixem quan hem d'acabar fora de classe el que hauríem de tenir temps de fer a classe, i amb aquest taller tothom ha callat.
quatre informatius, un magazín. dues visites a btv, dos tests d'actualitat. una xerrada amb en Masdeú, una no-entrevista amb en Singla. homes del temps, corresponsals. experts en trànsit, enviats especials. platons punxats, connexions en directe.
realitzadors, editors, presentadors, productors, VTR, àudio, càmeres, regidors, taula de mescles...
la Maria, l'Andrea, l'Isra, la Núria, la Rosa, l'Anaïs, la Marta P., la Cristina G., la Mariona, la Marta S., la Diana, la Cristina V., la Violant, l'Àngels, l'Albert, l'Esther, l'Helena..
el primer dilluns a la tarda sense taller es va fer estrany. un dilluns sense menjar un entrepà ràpid i malament de camí a classe amb l'Albert, un dilluns sense una reunió a les escales, un dilluns sense sortir a gravar o editar a la sala del Liquid, un dilluns sense el Donut a mitja tarda, un dilluns sense la intensitat del directe, un dilluns sense brometes als subterranis de la Pompeu de Rambles, un dilluns sense l'estrés de la tv, un dilluns sense trucar pel telèfon del plató al Liquid, un dilluns sense pujar i baixar escales sense parar, un dilluns sense esperar els tècnics, un dilluns sense parlar sobre el futur del periodisme..
era el primer contacte amb la televisió. m'ha agradat. ja no és aquell mitjà distant i desconegut, ja no és aquell mitjà que veia amb respecte i recel.
sí, una imatge val més que mil paraules. la tv està viva i té futur. i l'escriurem nosaltres.
Monday, April 02, 2007
l'últim informatiu, fent de Francino..
el títol del post és pretensiós, és clar.
era el darrer informatiu, el punt i final del taller, el ressopó després del magazín. els càrrecs havien estat escollits democràticament i m'havia tocat fer de presentador. certament em feia il·lusió, però també respecte per donar la cara i tenir la responsabilitat de presentar la feina dels meus companys.
a banda de presentar vaig preparar una peça sobre Amèrica Llatina en la qual vaig adonar-me de tres coses: lo difícil que és col·locar les mans en televisió, lo important que és saber del que vols parlar sense necessitat d'estar lligat a un text que t'hagis preparat i lo poc que sé estar dret davant la càmera, fent un festival de moviments tant innecessaris com antiestètics.
quant a la presentació, a mesura que anava avançant el nostre TN vaig sentir-me més còmode. parlar mirant a càmera és paradoxal, mires a tothom i a ningú a la vegada. parles només per un objectiu i també per mil pantalles. estar lligat a un guió que no saps de memòria és un llast per a l'esponteneïtat, que diria que tan sols vaig aconseguir assolir quan em va tocar improvisar, que com que anava inventant sobre la marxa alienament a qualsevol text preparat almenys vaig aconseguir simular certa naturalitat davant la càmera.
m'ho vaig passar molt bé. el resultat es pot veure a la web de l'assignatura. el moment àlgid va ser al final, lamentant que en Singla no acceptés la nostra proposta d'entrevista.
l'últim informatiu s'ha enregistrat, i amb ell l'últim producte de la productora del taller de tv 2007 d'el grup d'en Toni.
fins a la propera!
era el darrer informatiu, el punt i final del taller, el ressopó després del magazín. els càrrecs havien estat escollits democràticament i m'havia tocat fer de presentador. certament em feia il·lusió, però també respecte per donar la cara i tenir la responsabilitat de presentar la feina dels meus companys.
a banda de presentar vaig preparar una peça sobre Amèrica Llatina en la qual vaig adonar-me de tres coses: lo difícil que és col·locar les mans en televisió, lo important que és saber del que vols parlar sense necessitat d'estar lligat a un text que t'hagis preparat i lo poc que sé estar dret davant la càmera, fent un festival de moviments tant innecessaris com antiestètics.
quant a la presentació, a mesura que anava avançant el nostre TN vaig sentir-me més còmode. parlar mirant a càmera és paradoxal, mires a tothom i a ningú a la vegada. parles només per un objectiu i també per mil pantalles. estar lligat a un guió que no saps de memòria és un llast per a l'esponteneïtat, que diria que tan sols vaig aconseguir assolir quan em va tocar improvisar, que com que anava inventant sobre la marxa alienament a qualsevol text preparat almenys vaig aconseguir simular certa naturalitat davant la càmera.
m'ho vaig passar molt bé. el resultat es pot veure a la web de l'assignatura. el moment àlgid va ser al final, lamentant que en Singla no acceptés la nostra proposta d'entrevista.
l'últim informatiu s'ha enregistrat, i amb ell l'últim producte de la productora del taller de tv 2007 d'el grup d'en Toni.
fins a la propera!
AIXÒ S'ACABA, el magazín
tenia la responsabilitat de ser l'editor del magazín! oh! se suposava que després de 3 informatius i havent tingut sempre el referent del magazín a l'horitzó, no podíem fallar, i se suposava que jo havia d'estar al capdavant de tot allò.. quina por! però sortosament també ignorava la capacitat, l'energia i l'entrega de l'equip d'edició. l'andrea, la núria i la maria.
feia falta fil conductor, i el ditxós canvi climàtic havia estat l'escollit. el programa simularia el suposat compte enrere de cinc minuts que queda perquè el món s'acabi a causa del canvi climàtic. el plató començaria amb temperatura d'hivern i acabaria amb una calor insuportable.
primer de tot, un 10 pels presentadors. van donar ritme i van posar la gràcia que requeria el magazín. vaig disfrutar veient la conducció de la Laia i l'Albert, que van demostrar portar dos monstres d'actors de comèdia amagats!
després una infinitat de seccions que van donar el cos del magazín. una a una: la introducció de l'Andrea amb tota la solemnitat que la trascedència de la tragèdia exigia, les successives connexions amb una Marta S. espontània i divertida, els consells d'un Capità Enciam amb massa poc sentit del ridícul, la secció de la Diana de secrets perquè les nostres llars facin una mica més d'olor, l'entrevista de la Rosa al noi que va sobreviure durant una setmana a base de les restes de menjar de la gent, la cuina -espectacular!- a càrrec d'en Berni i l'Isidoro i la primera publi...
la secció de l'Helena amb repor i enquestes incloses -maquíssima la peça de què faria la gent si el món s'acabés l'endemà..-, la secció musical amb la Núria i la Cristina V. que va rememorar vells èxits i músiques vinculades amb el temps, la classe magistral d'un malabarista de la mà de la Rosa, el teatrillo xulíssim de la Marta P. i l'Àngels que van saber trobar la fórmula després del molt patir, el vídeo d'en Bryan Tams -sense paraules, molt bo!- i la segona publi...
el monòleg de la Cristina G. que va demostrar maneres i saber estar -sola! i durant quasi 10 minuts, això és mèrit!- davant la càmera, la secció de cine -amb l'Anaïs i la Laia- que em va fer patir però que va valer la pena amb grans errades i una connexió desde Hollywood amb unes presentadores glamourosíssimes, la secció de l'Esther ideal per relaxar-nos davant la fi del món amb tots els seus instruments de massatges i un repor molt ben fet, el concurs molt entretingut de la Mariona sobre bandes sonores que va guanyar la Diana i la tercera, i última publi...
la secció d'astrologia de la mà de Madame Marie -EXCEPCIONAL!!- un no-parar de riure i un 10 tb per l'atrezzo!, l'actuació musical en directe de l'Àngels i la Marta S. d'una adaptació de l'It's raining man en la qual van demostrar un futur prometedor en la cançó si el periodisme els hi falla, i després del comiat de la cinquena connexió amb la Marta S. i l'últim consell del Capità Enciam -merci Isra per arreglar amb els efectes musicals la vergonyosa actuació del Capi-, definitivament el món s'acaba... i el magazín!
ei, i no me n'oblidava de la nostra 'follonera' particular, la Violant!, que va anar apareixent durant tot el magazín per incordiar amb gràcia i avançar les broques del rellotge fins arribar a les 12 en punt, moment del final del programa i del món!
pell de gallina és el que va aconseguir posar el making-off -editat per la Cristina G. i la Violant-, un magistral video que va servir per posar la cirereta final al pastís de quasi tres hores que va ser el nostre magazín!
merci a tooooooooooots
feia falta fil conductor, i el ditxós canvi climàtic havia estat l'escollit. el programa simularia el suposat compte enrere de cinc minuts que queda perquè el món s'acabi a causa del canvi climàtic. el plató començaria amb temperatura d'hivern i acabaria amb una calor insuportable.
primer de tot, un 10 pels presentadors. van donar ritme i van posar la gràcia que requeria el magazín. vaig disfrutar veient la conducció de la Laia i l'Albert, que van demostrar portar dos monstres d'actors de comèdia amagats!
després una infinitat de seccions que van donar el cos del magazín. una a una: la introducció de l'Andrea amb tota la solemnitat que la trascedència de la tragèdia exigia, les successives connexions amb una Marta S. espontània i divertida, els consells d'un Capità Enciam amb massa poc sentit del ridícul, la secció de la Diana de secrets perquè les nostres llars facin una mica més d'olor, l'entrevista de la Rosa al noi que va sobreviure durant una setmana a base de les restes de menjar de la gent, la cuina -espectacular!- a càrrec d'en Berni i l'Isidoro i la primera publi...
la secció de l'Helena amb repor i enquestes incloses -maquíssima la peça de què faria la gent si el món s'acabés l'endemà..-, la secció musical amb la Núria i la Cristina V. que va rememorar vells èxits i músiques vinculades amb el temps, la classe magistral d'un malabarista de la mà de la Rosa, el teatrillo xulíssim de la Marta P. i l'Àngels que van saber trobar la fórmula després del molt patir, el vídeo d'en Bryan Tams -sense paraules, molt bo!- i la segona publi...
el monòleg de la Cristina G. que va demostrar maneres i saber estar -sola! i durant quasi 10 minuts, això és mèrit!- davant la càmera, la secció de cine -amb l'Anaïs i la Laia- que em va fer patir però que va valer la pena amb grans errades i una connexió desde Hollywood amb unes presentadores glamourosíssimes, la secció de l'Esther ideal per relaxar-nos davant la fi del món amb tots els seus instruments de massatges i un repor molt ben fet, el concurs molt entretingut de la Mariona sobre bandes sonores que va guanyar la Diana i la tercera, i última publi...
la secció d'astrologia de la mà de Madame Marie -EXCEPCIONAL!!- un no-parar de riure i un 10 tb per l'atrezzo!, l'actuació musical en directe de l'Àngels i la Marta S. d'una adaptació de l'It's raining man en la qual van demostrar un futur prometedor en la cançó si el periodisme els hi falla, i després del comiat de la cinquena connexió amb la Marta S. i l'últim consell del Capità Enciam -merci Isra per arreglar amb els efectes musicals la vergonyosa actuació del Capi-, definitivament el món s'acaba... i el magazín!
ei, i no me n'oblidava de la nostra 'follonera' particular, la Violant!, que va anar apareixent durant tot el magazín per incordiar amb gràcia i avançar les broques del rellotge fins arribar a les 12 en punt, moment del final del programa i del món!
pell de gallina és el que va aconseguir posar el making-off -editat per la Cristina G. i la Violant-, un magistral video que va servir per posar la cirereta final al pastís de quasi tres hores que va ser el nostre magazín!
merci a tooooooooooots
Saturday, February 17, 2007
16 de febrer, reunió del 'Polit Bureau'
Reunió de màxim nivell al Flaherty's. La Maria, la Núria, l'Andrea i jo mateix. No avançaré ara en primícia els detalls de la reunió, perquè vam decidir que esperaríem a dilluns per explicar a tota la classe la proposta de magazín que havíem creat. Només anunciar-vos que ja tenim fil conductor, títol, possibles presentador/es, idees de seccions, etc. Sempre tot condicionat que ho aproveu el pròxim dilluns.
La reunió va transcórrer en un clima de bona entesa, d'il·lusió i de pluja d'idees. Menció especial per a la Maria, que portava una llibreta plena d'idees. Per cert, estic ben indignat perquè totes tres van venir amb el seu boli de BTV, excepte jo que evidentment no em vaig assabentar que en regalaven... mai canviaré?
Ho deixo aquí. Tots els detalls, dilluns que ve ;)
La reunió va transcórrer en un clima de bona entesa, d'il·lusió i de pluja d'idees. Menció especial per a la Maria, que portava una llibreta plena d'idees. Per cert, estic ben indignat perquè totes tres van venir amb el seu boli de BTV, excepte jo que evidentment no em vaig assabentar que en regalaven... mai canviaré?
Ho deixo aquí. Tots els detalls, dilluns que ve ;)
15 de febrer, dijous gras amb l'Elisenda
Avui és dijous gras. De petits, sempre anàvem d'excursió i fèiem coca de llardons. Ironies del destí, amb 24 anys torno a anar d'excursió amb el 'cole'. A les 15h, tots a BTV.
Sempre que sento a parlar de l'Elisenda Roca em ve al cap 'Cifras y letras'. M'encantava aquell programa, els migdies a La2. Era molt planer i tothom, des de casa, podia jugar-hi també. No pas com els programes que fan ara, només al nivell de rates de biblioteca i de catedràtics especialistes en la matèria.
Encara recordo l'oloreta de truita, que bona! havia fet un dels clàssics dinars precaris dels dies de taller de tv i aquella oloreta em feia la boca aigua. A més, recordo que tenia l''antojo' d'un gelat! sembla mentida que en ple febrer faci tanta calor!
Segona visita a BTV, ara per veure en 'fals directe' un magazín, prèvia a la posada en marxa del nostre propi magazín!
Sempre que sento a parlar de l'Elisenda Roca em ve al cap 'Cifras y letras'. M'encantava aquell programa, els migdies a La2. Era molt planer i tothom, des de casa, podia jugar-hi també. No pas com els programes que fan ara, només al nivell de rates de biblioteca i de catedràtics especialistes en la matèria.
Encara recordo l'oloreta de truita, que bona! havia fet un dels clàssics dinars precaris dels dies de taller de tv i aquella oloreta em feia la boca aigua. A més, recordo que tenia l''antojo' d'un gelat! sembla mentida que en ple febrer faci tanta calor!
Segona visita a BTV, ara per veure en 'fals directe' un magazín, prèvia a la posada en marxa del nostre propi magazín!
Wednesday, February 14, 2007
12 de febrer, entre l'àudio i el 3GSM
Gravem el tercer informatiu, fet que significa que ja hem passat l'equador del trimestre, quin vertígen!
La tarda, fins l'hora de gravar l'informatiu, admeto que he ratllat l'incordi amb els companys. Tenia la tonteria a sobre i, perquè negar-ho, estava mig graciós. Total que ja teniém la feina feta amb l'Anaïs i en Josep Lluís ja ens havia fet la classe magistral de com funciona l'àudio. Per tant, no tenia res a fer i tampoc semblava que podia ajudar massa...
Llavors em vaig dedicar a telefonista i, a més, vaig descobrir un aparell que em permetia comunicar-me des de la sala d'àudio a la sala de mescles.
En tot cas, quan tocava posar-se seriós, jo el primer. Em pensava que després de fer de mesclador ja ho havia fet tot, però deunidó l'atenció que requereix això de l'àudio! per sort, la Maria estava molt atenta sempre i ens en vam sortir prou bé!
A l'hora de valorar el tercer informatiu, molt bé per les innovacions d'edició (l'entradeta de les presentadores, la connexió en fals directa amb l'Andrea, la crònica internacional que l'Esther va locutar en off..)... una única pega, l'excessiu tractament del 3GSM. Potser és que ha coincidit amb un dia que a tot arreu ens en parlen i que els carrers de Barcelona estan plens de pingüins estrangers amb una acreditació al coll que es mouen en grup per aprofitar l'excusa del Congrés de telefonia per passar unes vacancetes a la capital de moda del Mediterrani.
El pròxim repte, deunidó! Fer d'editor al magazín! que no sigui reeeeeeeees
La tarda, fins l'hora de gravar l'informatiu, admeto que he ratllat l'incordi amb els companys. Tenia la tonteria a sobre i, perquè negar-ho, estava mig graciós. Total que ja teniém la feina feta amb l'Anaïs i en Josep Lluís ja ens havia fet la classe magistral de com funciona l'àudio. Per tant, no tenia res a fer i tampoc semblava que podia ajudar massa...
Llavors em vaig dedicar a telefonista i, a més, vaig descobrir un aparell que em permetia comunicar-me des de la sala d'àudio a la sala de mescles.
En tot cas, quan tocava posar-se seriós, jo el primer. Em pensava que després de fer de mesclador ja ho havia fet tot, però deunidó l'atenció que requereix això de l'àudio! per sort, la Maria estava molt atenta sempre i ens en vam sortir prou bé!
A l'hora de valorar el tercer informatiu, molt bé per les innovacions d'edició (l'entradeta de les presentadores, la connexió en fals directa amb l'Andrea, la crònica internacional que l'Esther va locutar en off..)... una única pega, l'excessiu tractament del 3GSM. Potser és que ha coincidit amb un dia que a tot arreu ens en parlen i que els carrers de Barcelona estan plens de pingüins estrangers amb una acreditació al coll que es mouen en grup per aprofitar l'excusa del Congrés de telefonia per passar unes vacancetes a la capital de moda del Mediterrani.
El pròxim repte, deunidó! Fer d'editor al magazín! que no sigui reeeeeeeees
9 de febrer, un divendres a la tarda amb el Liquid
Ja havia oblidat això de fer hores extres xl taller d tv. Però no tenim editat res de la nostra peça i hem de tancar-nos un divendres a la tarda a les sales d'edició. Vaja, el somni de tot divendres a la tarda, i la millor manera de començar el 'finde'.
Però anem al gra i fem tota la feina. Requerim, com sempre, l'ajuda d'en Robert. Avui el tenim didàctic, deu ensumar el cap de setmana i, amb paciència, ens explica els perquès de les coses.
Començo a detectar un problema seriós amb l'àudio. Sempre, totes les peces, l'ENG de la qual formo part ha fet autèntics desastres... dilluns el 3r informatiu!
Però anem al gra i fem tota la feina. Requerim, com sempre, l'ajuda d'en Robert. Avui el tenim didàctic, deu ensumar el cap de setmana i, amb paciència, ens explica els perquès de les coses.
Començo a detectar un problema seriós amb l'àudio. Sempre, totes les peces, l'ENG de la qual formo part ha fet autèntics desastres... dilluns el 3r informatiu!
8 de febrer, amb cara de gos
En el seu moment ja li he demanat disculpes a l'Anaïs per la tarda que li he donat. Més que una companyia, admeto que dec haver estat un llast. Habitualment procuro tenir sempre una broma a punt, però avui m'ha estat impossible. Dia d'aquells per oblidar; al matí, a la feina, ha estat un dia per oblidar, sense fer gaire res de profit, s'ha fet etern, assegut sis hores a la mateixa cadira. I arrastrant moltes hores de son a l'esquena, ja m'ho diu el meu pare que no es pot fer seguir tot..
I la tarda em deparava haver de sortir a gravar... plovent! Quin horror.. res ha sortit bé! El trípode no s'aguantava, la càmera s'ha tornat boja, els nens ja havien marxat, la llum tocava el dos sense avisar, a l'escola no volien saber res de nosaltres i tot amanit amb una incesant pluja. brrrrrrrrrrrr
Després, el toc d'humor de la tarda. La connexió des de Londres parlant de la crisi del 'premier britànic' Tony Blair parlant en 'catalinglish' estil Mathew Tree. Després d'un dia tan patètic, havia de buscar una sortida per tota la tonteria que porto a sobre i que avui s'havia contingut.
El pitjor de tot plegat, és que no hem editat res, perquè evidentment el Liquid ha ajudat a completar el dia i s'ha penjat.
Ai, m'espanta que tot indica que la vida del periodista pot ser molt durilla..
I la tarda em deparava haver de sortir a gravar... plovent! Quin horror.. res ha sortit bé! El trípode no s'aguantava, la càmera s'ha tornat boja, els nens ja havien marxat, la llum tocava el dos sense avisar, a l'escola no volien saber res de nosaltres i tot amanit amb una incesant pluja. brrrrrrrrrrrr
Després, el toc d'humor de la tarda. La connexió des de Londres parlant de la crisi del 'premier britànic' Tony Blair parlant en 'catalinglish' estil Mathew Tree. Després d'un dia tan patètic, havia de buscar una sortida per tota la tonteria que porto a sobre i que avui s'havia contingut.
El pitjor de tot plegat, és que no hem editat res, perquè evidentment el Liquid ha ajudat a completar el dia i s'ha penjat.
Ai, m'espanta que tot indica que la vida del periodista pot ser molt durilla..
5 de febrer, tot per la pluralitat
El tema de política que triem amb l'Anaïs és la polèmica per la tercera hora de castellà a primària. El tema no m'apassiona i el que fa més por és el fet d'haver d'anar a gravar a una escola. Els pitjors temors es confirmen i no hi ha sort en la gravació d'imatges de recurs...
En canvi, quedo molt satisfet de les declaracions que aconseguim. En Toni ens va demanar pluralitat en els punts de vista. Dit i fet! D'una banda, la Rosa Cañadell, portaveu del sindicat catalanista d'ensenyament USTEC, un punt de vista de prestigi dins el sector; de l'altra, un dinosaure espanyolista, en Francisco Caja, impulsor de la plataforma espanyolista 'Convivencia Cívica Catalana'.
Amb tot, he entés en què consisteix això de la imparcialitat periodística i m'he hagut de mossegar la llengua davant les bajanades una darrera l'altra que en Paco Caja deixava anar.
Per cert, avui he fet de càmera, em noto força més àgil.. queden pendent per dijous les imatges de recurs.
En canvi, quedo molt satisfet de les declaracions que aconseguim. En Toni ens va demanar pluralitat en els punts de vista. Dit i fet! D'una banda, la Rosa Cañadell, portaveu del sindicat catalanista d'ensenyament USTEC, un punt de vista de prestigi dins el sector; de l'altra, un dinosaure espanyolista, en Francisco Caja, impulsor de la plataforma espanyolista 'Convivencia Cívica Catalana'.
Amb tot, he entés en què consisteix això de la imparcialitat periodística i m'he hagut de mossegar la llengua davant les bajanades una darrera l'altra que en Paco Caja deixava anar.
Per cert, avui he fet de càmera, em noto força més àgil.. queden pendent per dijous les imatges de recurs.
Sunday, February 11, 2007
1 de febrer, l'estat de la professió
Pinten bastos o no hi pinten? Jo sóc dels que pensen que hi ha vida més enllà de les quatre parets de la pompeu, i que tots ens podrem dedicar a 'lo nostre'. És cert que els començaments són especialment durs, que buscar feina de periodista és una jungla, que al principi 'menges molta merda' i la precarietat està a l'ordre del dia però carai! no hem de desistir i deixar de buscar l'escletxa adequada per entrar a la roda laboral del món de la comunicació.
De precarietat, dissortadament, els joves en trobem amb totes les feines. Doncs si ens toca 'menjar merda' al principi, almenys que tingui bon gust.
Amb aquests primers contactes en el món del periodisme me n'he adonat que és una mica diferent del que jo m'imaginava abans de començar. Fer de periodista no té res a veure amb treballar a 'La Caixa' o a l'administració, que un cop entres ja saps que et jubilaràs assegut a la mateixa cadira. De periodista, treballarem per molts mitjans, de tipus diferents. La mobilitat és absoluta.
Tampoc m'imagino ara entrant al món del periodisme de la mà de TV3 o de La Vanguardia. Aquests grans mitjans el que fan és reduir plantilles, el nostre futur passa per empreses més petites o per crear els nostres propis projectes. Hi ha possibilitats, n'estic segur, es tracta d'estar atent i tenir-ne ganes... bé i el més difícil de tot, tenir els diners necessaris per engegar el projecte.
De la xerrada amb en Masdéu el que més m'ha interessat és el plantejament que feia ell de la suposada pèrdua d'audiència dels TN. Té raó que la proposta que fa TV3 està carregada d'informació les 24h del dia. I que llavors els TN perden preponderància. Sense anar tan llunt, jo em vaig sentir identificat amb l'exemple que posava que ja no tinc com a referència els TN per informar-me, no perquè passi a la competència (només admeto que miro Els esports a Antena 3 com a dosis diària de masoquisme informatiu) sinó perquè quan m'interessa posar-me al dia sé que sempre tinc internet o, en la TV, sempre tinc el recurs del 3/24.
En tot cas, no em va convèncer l'explicació de tenir un montre periodístic com és l'Esteve Soler relegat a les 2 del matí al 3/24...
Dilluns, a gravar una peça de política amb l'Anaïs.
De precarietat, dissortadament, els joves en trobem amb totes les feines. Doncs si ens toca 'menjar merda' al principi, almenys que tingui bon gust.
Amb aquests primers contactes en el món del periodisme me n'he adonat que és una mica diferent del que jo m'imaginava abans de començar. Fer de periodista no té res a veure amb treballar a 'La Caixa' o a l'administració, que un cop entres ja saps que et jubilaràs assegut a la mateixa cadira. De periodista, treballarem per molts mitjans, de tipus diferents. La mobilitat és absoluta.
Tampoc m'imagino ara entrant al món del periodisme de la mà de TV3 o de La Vanguardia. Aquests grans mitjans el que fan és reduir plantilles, el nostre futur passa per empreses més petites o per crear els nostres propis projectes. Hi ha possibilitats, n'estic segur, es tracta d'estar atent i tenir-ne ganes... bé i el més difícil de tot, tenir els diners necessaris per engegar el projecte.
De la xerrada amb en Masdéu el que més m'ha interessat és el plantejament que feia ell de la suposada pèrdua d'audiència dels TN. Té raó que la proposta que fa TV3 està carregada d'informació les 24h del dia. I que llavors els TN perden preponderància. Sense anar tan llunt, jo em vaig sentir identificat amb l'exemple que posava que ja no tinc com a referència els TN per informar-me, no perquè passi a la competència (només admeto que miro Els esports a Antena 3 com a dosis diària de masoquisme informatiu) sinó perquè quan m'interessa posar-me al dia sé que sempre tinc internet o, en la TV, sempre tinc el recurs del 3/24.
En tot cas, no em va convèncer l'explicació de tenir un montre periodístic com és l'Esteve Soler relegat a les 2 del matí al 3/24...
Dilluns, a gravar una peça de política amb l'Anaïs.
Sunday, February 04, 2007
29 de gener, regidor per una vegada
He estat regidor, per una vegada. Encara que no dels de l'ajuntament, sinó al plató de TV, comunicant les indicacions de la sala de control als conductors de l'informatiu. Després d'haver estat mesclador, avui la meva feina ha estat molt més tranquil·la, que també s'agraeix.
Les peces van millorant. La nostra ha quedat bastant bé, excepte uns problemes que hem tingut amb el so. Estic d'acord amb la tesi que no es pot considerar el segon informatiu, com una evolució del primer, pel fet que tothom estrena una nova missió al moment d'enregistrar. Però en tot cas, el producte final novament m'ha satisfet, no sé si perquè sóc poc crític o perquè vistos els esforços de la gent, valoro el resultat final amb un extra.
Avui he sentit pel 'pinganillo' l'estrés de dins la sala de control. I en directe, els nervis dels presentadors, que per cert, ho han fet molt bé.
Segona prova superada!
Les peces van millorant. La nostra ha quedat bastant bé, excepte uns problemes que hem tingut amb el so. Estic d'acord amb la tesi que no es pot considerar el segon informatiu, com una evolució del primer, pel fet que tothom estrena una nova missió al moment d'enregistrar. Però en tot cas, el producte final novament m'ha satisfet, no sé si perquè sóc poc crític o perquè vistos els esforços de la gent, valoro el resultat final amb un extra.
Avui he sentit pel 'pinganillo' l'estrés de dins la sala de control. I en directe, els nervis dels presentadors, que per cert, ho han fet molt bé.
Segona prova superada!
Sunday, January 28, 2007
25 de gener, d'excursió a BTV
tot pintava que aquesta tarda no podríem editar la nostra peça. la Marta no podia amagar els seus nervis, i fins i tot va fer un intent valent d'iniciar-se a l'Avid. però, una vegada els de 1r van haver acabat, vam poder gaudir d'una sala d'edició el temps just per deixar enllestida la peça.
després, el dia tenia preparada l'última prova al meu cos. anar d'excursió a BTV. el dia havia començat a Girona a 3/4 de 7, després el matí a la feina (el dia que més vaig pencar), després la tarda al taller, amb entrepans com a àpats, i finalment BTV.
BTV em va sorprendre, quines instal·lacions! vam presenciar en directe l'informatiu. em vaig quedar flipat amb la realitzadora-mescladora. jo anava de cul amb la feina que tenia de mesclador i ella que mesclava, donava totes les ordres com a realitzadora i encara tenia temps per anar remanant alguna cosa de l'ordinador del costat.
una altra conclusió positiva: la redacció estava plena de dones! sempre és agradable q a tots els actes hi hagi majoria de noies.. bona professió!
dilluns emissió, seré regidor!
després, el dia tenia preparada l'última prova al meu cos. anar d'excursió a BTV. el dia havia començat a Girona a 3/4 de 7, després el matí a la feina (el dia que més vaig pencar), després la tarda al taller, amb entrepans com a àpats, i finalment BTV.
BTV em va sorprendre, quines instal·lacions! vam presenciar en directe l'informatiu. em vaig quedar flipat amb la realitzadora-mescladora. jo anava de cul amb la feina que tenia de mesclador i ella que mesclava, donava totes les ordres com a realitzadora i encara tenia temps per anar remanant alguna cosa de l'ordinador del costat.
una altra conclusió positiva: la redacció estava plena de dones! sempre és agradable q a tots els actes hi hagi majoria de noies.. bona professió!
dilluns emissió, seré regidor!
22 de gener, mai treballaré a Telecinco
amb l'Albert vam arribar a la reunió de distribució de temes 'a misses dites'. amb la Marta ens havia tocat el tema de l'anglès a les escoles. jo portava un as sota la màniga: el sisè aniversari del tancament multitudinari a l'Esglesia del Pi d'immigrants en demanda de papers per a tots. el tema m'interessava més (comptava amb rerefons social) i segurament era més senzill arribar a les fonts i aconseguir imatges. després de proposar-li a la Marta, que de bon grat va afegir-se a la idea, tocava convèncer al professor. tot i unes lleus resistències inicials, ens va donar el vist-i-plau.
en contrast amb l'anterior notícia, que es va veure envoltada d'inconvenients i trabes aliens a l'ENG, aquesta va sortir rodona. predisposició de les fonts, tema interessant, imatges accessibles. aquella mateixa tarda vam poder rodar-ho tot.
però després, al plató m'esperava la broma de la tarda: una prova de locució davant pantalla. el més difícil mirar a la càmara amb assiduïtat, eliminar la cantarella i cridar l'atenció de l'oient amb la locució. el moment més cru va ser quan vaig llegir la notícia en castellà: pèssim. un erasmus de Manchester l'hagués llegit amb més fluïdesa. o milloro molt, o mai treballaré a Telecinco.
en contrast amb l'anterior notícia, que es va veure envoltada d'inconvenients i trabes aliens a l'ENG, aquesta va sortir rodona. predisposició de les fonts, tema interessant, imatges accessibles. aquella mateixa tarda vam poder rodar-ho tot.
però després, al plató m'esperava la broma de la tarda: una prova de locució davant pantalla. el més difícil mirar a la càmara amb assiduïtat, eliminar la cantarella i cridar l'atenció de l'oient amb la locució. el moment més cru va ser quan vaig llegir la notícia en castellà: pèssim. un erasmus de Manchester l'hagués llegit amb més fluïdesa. o milloro molt, o mai treballaré a Telecinco.
18 de gener, a la taula de mescles
la tarda comença irònicament tranquil·la en contrast amb la resta de companys, tots ben estressats. El que jo no sabia és que llavors tota la tranquil·litat inicial se'm giraria en contra meva amb aquell huracà d'estrés i adrenalina que suposa fer de mesclador. La prova inicial (l'entrevista de la Mariona a la noia dels joves Verds) amagava una pressumpta senzillesa que llavors quedaria desmentida.
l'entesa ha de ser total entre tot l'equip; un falla i la feina ben feta de la resta de companys se'n va a norris. I resulta que les pífies més molestes estan a mans del mesclador: els negres. En vaig comptabilitzar fins a quatre.. alguns de més llargs i altres gairebé inapreciables.
jo he quedat molt satisfet del primer informatiu. de la feina personal però sobretot, de la col·lectiva, que és una suma d granets d sorra. fins i tot el professor va dir que l'havíem sorprès, que no s'esperava que quedés "tan bé" per ser el primer.
té un punt d'emocionant el moment que tota la classe plegats visionem el resultat final amb un silenci absolut i amb unes innecessàries "risites" quan surt l'home del temps. en tot cas, el moment dels comentaris de cadascú també és xulo.
el professor avisa que la crisi de qualitat sempre ve amb el segon. aviam si s'equivoca. la pròxima missió, una peça de societat amb la Marta Seijas, ara fent de redactor.
l'entesa ha de ser total entre tot l'equip; un falla i la feina ben feta de la resta de companys se'n va a norris. I resulta que les pífies més molestes estan a mans del mesclador: els negres. En vaig comptabilitzar fins a quatre.. alguns de més llargs i altres gairebé inapreciables.
jo he quedat molt satisfet del primer informatiu. de la feina personal però sobretot, de la col·lectiva, que és una suma d granets d sorra. fins i tot el professor va dir que l'havíem sorprès, que no s'esperava que quedés "tan bé" per ser el primer.
té un punt d'emocionant el moment que tota la classe plegats visionem el resultat final amb un silenci absolut i amb unes innecessàries "risites" quan surt l'home del temps. en tot cas, el moment dels comentaris de cadascú també és xulo.
el professor avisa que la crisi de qualitat sempre ve amb el segon. aviam si s'equivoca. la pròxima missió, una peça de societat amb la Marta Seijas, ara fent de redactor.
Tuesday, January 16, 2007
16 de gener, complicitat amb el Liquid
poc a poc anem adquirint més soltesa amb el Liquid. una tarda extra més dedicada al taller. tot pinta que aquest trimestre serà meitat EFE meitat taller. però? i la resta d'assignatures i... la vida social?!!? s'haurà de restar hores a la son.. en tot cas, enllestim la nostra peça posant la veu en off i fent els últims retocs. Dijous, a mesclar.
15 de gener, l'anticicló arriba per França
notícia, seré l'home del temps! (que no se m'enfadin les feministes, que fins i tot la Mònica López -oh!- és l'home del temps d tv3!) nervis i curiositat. finalment tranquil·litzo els catalans, que poden deixar els abrics a casa perquè les temperatures es mantindran amb tendència a augmentar. 'el temps' fa que perdem temps per l'edició de la nostra peça. demà ho haurem d'acabar. se'ns nota una mica espessos amb el Liquid, sort d'en Robert, que n'està fins els.. de nosaltres.
12 de gener, la loteria de la guerra
l'esquena es comença a ressentir de pujar i baixar les Rambles amb el trípode a sobre i de gravar amb la càmara a l'espatlla. canvi de tema: exposició d'invents de fu-tour. és interessant, original. per fi es grava bé, una altra cosa serà la qualitat de la gravació. un dels invents que més em criden l'atenció és una loteria de la guerra amb la qual els mandataris triaran a l'atzar el país a atacar i el motiu a al·legar. vaja, una demostració de l'absurditat de la guerra i un pronòstic del manteniment del clima bèl·lic. Ja tenim les imatges!
11 de gener, el maleït canal 1
faig equip d'ENG amb la maria. secció cultura. tema l'acord entre Biblioteca de Catalunya i Google. Aconseguim entrevista amb directora de la Biblioteca de Catalunya, bona notícia. La Conselleria de Cultura passa de nosaltres, el Gremi d'editors no ens pot rebre aquesta tarda i l'SGAE desaparegut, mal presagi. anem movent amunt i avall càmara i trípode. quan ens predisposem a gravar veiem que no entra senyal del micro extern. tornem amb la cua entre cames. demà serà un altre dia.
9 de gener, el principi de tot
hem fet un test d'actualitat. diria que m'ha anat mig bé però m'ha fet gràcia que el primer exemple de barbaritat que ha citat el professor fos obra meva: en Balduí, que està criant malves i jo l'he fet rei de Bèlgica... els temes de sang blava i premsa rosa mai m'han interessat... també m'ha fet gràcia caure de quatre potes al parany del professor, de posar que sabem molts idiomes i llavors no sabem com s'escriu ni 'escriure'... és el que té fer cursos depenjats i no continuar l'idioma.
en tot cas, refrescant les nocions oblidades de llenguatges audiovisuals, donem per inaugurat el taller!
en tot cas, refrescant les nocions oblidades de llenguatges audiovisuals, donem per inaugurat el taller!
Subscribe to:
Posts (Atom)
