el títol del post és pretensiós, és clar.
era el darrer informatiu, el punt i final del taller, el ressopó després del magazín. els càrrecs havien estat escollits democràticament i m'havia tocat fer de presentador. certament em feia il·lusió, però també respecte per donar la cara i tenir la responsabilitat de presentar la feina dels meus companys.
a banda de presentar vaig preparar una peça sobre Amèrica Llatina en la qual vaig adonar-me de tres coses: lo difícil que és col·locar les mans en televisió, lo important que és saber del que vols parlar sense necessitat d'estar lligat a un text que t'hagis preparat i lo poc que sé estar dret davant la càmera, fent un festival de moviments tant innecessaris com antiestètics.
quant a la presentació, a mesura que anava avançant el nostre TN vaig sentir-me més còmode. parlar mirant a càmera és paradoxal, mires a tothom i a ningú a la vegada. parles només per un objectiu i també per mil pantalles. estar lligat a un guió que no saps de memòria és un llast per a l'esponteneïtat, que diria que tan sols vaig aconseguir assolir quan em va tocar improvisar, que com que anava inventant sobre la marxa alienament a qualsevol text preparat almenys vaig aconseguir simular certa naturalitat davant la càmera.
m'ho vaig passar molt bé. el resultat es pot veure a la web de l'assignatura. el moment àlgid va ser al final, lamentant que en Singla no acceptés la nostra proposta d'entrevista.
l'últim informatiu s'ha enregistrat, i amb ell l'últim producte de la productora del taller de tv 2007 d'el grup d'en Toni.
fins a la propera!
Monday, April 02, 2007
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment