En el seu moment ja li he demanat disculpes a l'Anaïs per la tarda que li he donat. Més que una companyia, admeto que dec haver estat un llast. Habitualment procuro tenir sempre una broma a punt, però avui m'ha estat impossible. Dia d'aquells per oblidar; al matí, a la feina, ha estat un dia per oblidar, sense fer gaire res de profit, s'ha fet etern, assegut sis hores a la mateixa cadira. I arrastrant moltes hores de son a l'esquena, ja m'ho diu el meu pare que no es pot fer seguir tot..
I la tarda em deparava haver de sortir a gravar... plovent! Quin horror.. res ha sortit bé! El trípode no s'aguantava, la càmera s'ha tornat boja, els nens ja havien marxat, la llum tocava el dos sense avisar, a l'escola no volien saber res de nosaltres i tot amanit amb una incesant pluja. brrrrrrrrrrrr
Després, el toc d'humor de la tarda. La connexió des de Londres parlant de la crisi del 'premier britànic' Tony Blair parlant en 'catalinglish' estil Mathew Tree. Després d'un dia tan patètic, havia de buscar una sortida per tota la tonteria que porto a sobre i que avui s'havia contingut.
El pitjor de tot plegat, és que no hem editat res, perquè evidentment el Liquid ha ajudat a completar el dia i s'ha penjat.
Ai, m'espanta que tot indica que la vida del periodista pot ser molt durilla..
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment