la tarda comença irònicament tranquil·la en contrast amb la resta de companys, tots ben estressats. El que jo no sabia és que llavors tota la tranquil·litat inicial se'm giraria en contra meva amb aquell huracà d'estrés i adrenalina que suposa fer de mesclador. La prova inicial (l'entrevista de la Mariona a la noia dels joves Verds) amagava una pressumpta senzillesa que llavors quedaria desmentida.
l'entesa ha de ser total entre tot l'equip; un falla i la feina ben feta de la resta de companys se'n va a norris. I resulta que les pífies més molestes estan a mans del mesclador: els negres. En vaig comptabilitzar fins a quatre.. alguns de més llargs i altres gairebé inapreciables.
jo he quedat molt satisfet del primer informatiu. de la feina personal però sobretot, de la col·lectiva, que és una suma d granets d sorra. fins i tot el professor va dir que l'havíem sorprès, que no s'esperava que quedés "tan bé" per ser el primer.
té un punt d'emocionant el moment que tota la classe plegats visionem el resultat final amb un silenci absolut i amb unes innecessàries "risites" quan surt l'home del temps. en tot cas, el moment dels comentaris de cadascú també és xulo.
el professor avisa que la crisi de qualitat sempre ve amb el segon. aviam si s'equivoca. la pròxima missió, una peça de societat amb la Marta Seijas, ara fent de redactor.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment