fa molts dies que no passo pel plató ni carrego a l'esquena cap càmera.. fa molts dies que no veig en Toni, en Josep Lluís ni en Robert.. fa molts dies que no penso en ENGs, en veus en off ni en el Liquid.. fa molts dies que torno a tenir les tardes dels dilluns i els dijous lliures.. i una mica orfes.
el barça és més que un club, i el taller de tv és més que una assignatura. els alumnes sempre ens queixem quan ens fan entrar abans o sortir més tard, i amb aquest taller tothom ha callat; els alumnes sempre ens queixem quan hem d'acabar fora de classe el que hauríem de tenir temps de fer a classe, i amb aquest taller tothom ha callat.
quatre informatius, un magazín. dues visites a btv, dos tests d'actualitat. una xerrada amb en Masdeú, una no-entrevista amb en Singla. homes del temps, corresponsals. experts en trànsit, enviats especials. platons punxats, connexions en directe.
realitzadors, editors, presentadors, productors, VTR, àudio, càmeres, regidors, taula de mescles...
la Maria, l'Andrea, l'Isra, la Núria, la Rosa, l'Anaïs, la Marta P., la Cristina G., la Mariona, la Marta S., la Diana, la Cristina V., la Violant, l'Àngels, l'Albert, l'Esther, l'Helena..
el primer dilluns a la tarda sense taller es va fer estrany. un dilluns sense menjar un entrepà ràpid i malament de camí a classe amb l'Albert, un dilluns sense una reunió a les escales, un dilluns sense sortir a gravar o editar a la sala del Liquid, un dilluns sense el Donut a mitja tarda, un dilluns sense la intensitat del directe, un dilluns sense brometes als subterranis de la Pompeu de Rambles, un dilluns sense l'estrés de la tv, un dilluns sense trucar pel telèfon del plató al Liquid, un dilluns sense pujar i baixar escales sense parar, un dilluns sense esperar els tècnics, un dilluns sense parlar sobre el futur del periodisme..
era el primer contacte amb la televisió. m'ha agradat. ja no és aquell mitjà distant i desconegut, ja no és aquell mitjà que veia amb respecte i recel.
sí, una imatge val més que mil paraules. la tv està viva i té futur. i l'escriurem nosaltres.
Monday, April 02, 2007
l'últim informatiu, fent de Francino..
el títol del post és pretensiós, és clar.
era el darrer informatiu, el punt i final del taller, el ressopó després del magazín. els càrrecs havien estat escollits democràticament i m'havia tocat fer de presentador. certament em feia il·lusió, però també respecte per donar la cara i tenir la responsabilitat de presentar la feina dels meus companys.
a banda de presentar vaig preparar una peça sobre Amèrica Llatina en la qual vaig adonar-me de tres coses: lo difícil que és col·locar les mans en televisió, lo important que és saber del que vols parlar sense necessitat d'estar lligat a un text que t'hagis preparat i lo poc que sé estar dret davant la càmera, fent un festival de moviments tant innecessaris com antiestètics.
quant a la presentació, a mesura que anava avançant el nostre TN vaig sentir-me més còmode. parlar mirant a càmera és paradoxal, mires a tothom i a ningú a la vegada. parles només per un objectiu i també per mil pantalles. estar lligat a un guió que no saps de memòria és un llast per a l'esponteneïtat, que diria que tan sols vaig aconseguir assolir quan em va tocar improvisar, que com que anava inventant sobre la marxa alienament a qualsevol text preparat almenys vaig aconseguir simular certa naturalitat davant la càmera.
m'ho vaig passar molt bé. el resultat es pot veure a la web de l'assignatura. el moment àlgid va ser al final, lamentant que en Singla no acceptés la nostra proposta d'entrevista.
l'últim informatiu s'ha enregistrat, i amb ell l'últim producte de la productora del taller de tv 2007 d'el grup d'en Toni.
fins a la propera!
era el darrer informatiu, el punt i final del taller, el ressopó després del magazín. els càrrecs havien estat escollits democràticament i m'havia tocat fer de presentador. certament em feia il·lusió, però també respecte per donar la cara i tenir la responsabilitat de presentar la feina dels meus companys.
a banda de presentar vaig preparar una peça sobre Amèrica Llatina en la qual vaig adonar-me de tres coses: lo difícil que és col·locar les mans en televisió, lo important que és saber del que vols parlar sense necessitat d'estar lligat a un text que t'hagis preparat i lo poc que sé estar dret davant la càmera, fent un festival de moviments tant innecessaris com antiestètics.
quant a la presentació, a mesura que anava avançant el nostre TN vaig sentir-me més còmode. parlar mirant a càmera és paradoxal, mires a tothom i a ningú a la vegada. parles només per un objectiu i també per mil pantalles. estar lligat a un guió que no saps de memòria és un llast per a l'esponteneïtat, que diria que tan sols vaig aconseguir assolir quan em va tocar improvisar, que com que anava inventant sobre la marxa alienament a qualsevol text preparat almenys vaig aconseguir simular certa naturalitat davant la càmera.
m'ho vaig passar molt bé. el resultat es pot veure a la web de l'assignatura. el moment àlgid va ser al final, lamentant que en Singla no acceptés la nostra proposta d'entrevista.
l'últim informatiu s'ha enregistrat, i amb ell l'últim producte de la productora del taller de tv 2007 d'el grup d'en Toni.
fins a la propera!
AIXÒ S'ACABA, el magazín
tenia la responsabilitat de ser l'editor del magazín! oh! se suposava que després de 3 informatius i havent tingut sempre el referent del magazín a l'horitzó, no podíem fallar, i se suposava que jo havia d'estar al capdavant de tot allò.. quina por! però sortosament també ignorava la capacitat, l'energia i l'entrega de l'equip d'edició. l'andrea, la núria i la maria.
feia falta fil conductor, i el ditxós canvi climàtic havia estat l'escollit. el programa simularia el suposat compte enrere de cinc minuts que queda perquè el món s'acabi a causa del canvi climàtic. el plató començaria amb temperatura d'hivern i acabaria amb una calor insuportable.
primer de tot, un 10 pels presentadors. van donar ritme i van posar la gràcia que requeria el magazín. vaig disfrutar veient la conducció de la Laia i l'Albert, que van demostrar portar dos monstres d'actors de comèdia amagats!
després una infinitat de seccions que van donar el cos del magazín. una a una: la introducció de l'Andrea amb tota la solemnitat que la trascedència de la tragèdia exigia, les successives connexions amb una Marta S. espontània i divertida, els consells d'un Capità Enciam amb massa poc sentit del ridícul, la secció de la Diana de secrets perquè les nostres llars facin una mica més d'olor, l'entrevista de la Rosa al noi que va sobreviure durant una setmana a base de les restes de menjar de la gent, la cuina -espectacular!- a càrrec d'en Berni i l'Isidoro i la primera publi...
la secció de l'Helena amb repor i enquestes incloses -maquíssima la peça de què faria la gent si el món s'acabés l'endemà..-, la secció musical amb la Núria i la Cristina V. que va rememorar vells èxits i músiques vinculades amb el temps, la classe magistral d'un malabarista de la mà de la Rosa, el teatrillo xulíssim de la Marta P. i l'Àngels que van saber trobar la fórmula després del molt patir, el vídeo d'en Bryan Tams -sense paraules, molt bo!- i la segona publi...
el monòleg de la Cristina G. que va demostrar maneres i saber estar -sola! i durant quasi 10 minuts, això és mèrit!- davant la càmera, la secció de cine -amb l'Anaïs i la Laia- que em va fer patir però que va valer la pena amb grans errades i una connexió desde Hollywood amb unes presentadores glamourosíssimes, la secció de l'Esther ideal per relaxar-nos davant la fi del món amb tots els seus instruments de massatges i un repor molt ben fet, el concurs molt entretingut de la Mariona sobre bandes sonores que va guanyar la Diana i la tercera, i última publi...
la secció d'astrologia de la mà de Madame Marie -EXCEPCIONAL!!- un no-parar de riure i un 10 tb per l'atrezzo!, l'actuació musical en directe de l'Àngels i la Marta S. d'una adaptació de l'It's raining man en la qual van demostrar un futur prometedor en la cançó si el periodisme els hi falla, i després del comiat de la cinquena connexió amb la Marta S. i l'últim consell del Capità Enciam -merci Isra per arreglar amb els efectes musicals la vergonyosa actuació del Capi-, definitivament el món s'acaba... i el magazín!
ei, i no me n'oblidava de la nostra 'follonera' particular, la Violant!, que va anar apareixent durant tot el magazín per incordiar amb gràcia i avançar les broques del rellotge fins arribar a les 12 en punt, moment del final del programa i del món!
pell de gallina és el que va aconseguir posar el making-off -editat per la Cristina G. i la Violant-, un magistral video que va servir per posar la cirereta final al pastís de quasi tres hores que va ser el nostre magazín!
merci a tooooooooooots
feia falta fil conductor, i el ditxós canvi climàtic havia estat l'escollit. el programa simularia el suposat compte enrere de cinc minuts que queda perquè el món s'acabi a causa del canvi climàtic. el plató començaria amb temperatura d'hivern i acabaria amb una calor insuportable.
primer de tot, un 10 pels presentadors. van donar ritme i van posar la gràcia que requeria el magazín. vaig disfrutar veient la conducció de la Laia i l'Albert, que van demostrar portar dos monstres d'actors de comèdia amagats!
després una infinitat de seccions que van donar el cos del magazín. una a una: la introducció de l'Andrea amb tota la solemnitat que la trascedència de la tragèdia exigia, les successives connexions amb una Marta S. espontània i divertida, els consells d'un Capità Enciam amb massa poc sentit del ridícul, la secció de la Diana de secrets perquè les nostres llars facin una mica més d'olor, l'entrevista de la Rosa al noi que va sobreviure durant una setmana a base de les restes de menjar de la gent, la cuina -espectacular!- a càrrec d'en Berni i l'Isidoro i la primera publi...
la secció de l'Helena amb repor i enquestes incloses -maquíssima la peça de què faria la gent si el món s'acabés l'endemà..-, la secció musical amb la Núria i la Cristina V. que va rememorar vells èxits i músiques vinculades amb el temps, la classe magistral d'un malabarista de la mà de la Rosa, el teatrillo xulíssim de la Marta P. i l'Àngels que van saber trobar la fórmula després del molt patir, el vídeo d'en Bryan Tams -sense paraules, molt bo!- i la segona publi...
el monòleg de la Cristina G. que va demostrar maneres i saber estar -sola! i durant quasi 10 minuts, això és mèrit!- davant la càmera, la secció de cine -amb l'Anaïs i la Laia- que em va fer patir però que va valer la pena amb grans errades i una connexió desde Hollywood amb unes presentadores glamourosíssimes, la secció de l'Esther ideal per relaxar-nos davant la fi del món amb tots els seus instruments de massatges i un repor molt ben fet, el concurs molt entretingut de la Mariona sobre bandes sonores que va guanyar la Diana i la tercera, i última publi...
la secció d'astrologia de la mà de Madame Marie -EXCEPCIONAL!!- un no-parar de riure i un 10 tb per l'atrezzo!, l'actuació musical en directe de l'Àngels i la Marta S. d'una adaptació de l'It's raining man en la qual van demostrar un futur prometedor en la cançó si el periodisme els hi falla, i després del comiat de la cinquena connexió amb la Marta S. i l'últim consell del Capità Enciam -merci Isra per arreglar amb els efectes musicals la vergonyosa actuació del Capi-, definitivament el món s'acaba... i el magazín!
ei, i no me n'oblidava de la nostra 'follonera' particular, la Violant!, que va anar apareixent durant tot el magazín per incordiar amb gràcia i avançar les broques del rellotge fins arribar a les 12 en punt, moment del final del programa i del món!
pell de gallina és el que va aconseguir posar el making-off -editat per la Cristina G. i la Violant-, un magistral video que va servir per posar la cirereta final al pastís de quasi tres hores que va ser el nostre magazín!
merci a tooooooooooots
Subscribe to:
Posts (Atom)
