Reunió de màxim nivell al Flaherty's. La Maria, la Núria, l'Andrea i jo mateix. No avançaré ara en primícia els detalls de la reunió, perquè vam decidir que esperaríem a dilluns per explicar a tota la classe la proposta de magazín que havíem creat. Només anunciar-vos que ja tenim fil conductor, títol, possibles presentador/es, idees de seccions, etc. Sempre tot condicionat que ho aproveu el pròxim dilluns.
La reunió va transcórrer en un clima de bona entesa, d'il·lusió i de pluja d'idees. Menció especial per a la Maria, que portava una llibreta plena d'idees. Per cert, estic ben indignat perquè totes tres van venir amb el seu boli de BTV, excepte jo que evidentment no em vaig assabentar que en regalaven... mai canviaré?
Ho deixo aquí. Tots els detalls, dilluns que ve ;)
Saturday, February 17, 2007
15 de febrer, dijous gras amb l'Elisenda
Avui és dijous gras. De petits, sempre anàvem d'excursió i fèiem coca de llardons. Ironies del destí, amb 24 anys torno a anar d'excursió amb el 'cole'. A les 15h, tots a BTV.
Sempre que sento a parlar de l'Elisenda Roca em ve al cap 'Cifras y letras'. M'encantava aquell programa, els migdies a La2. Era molt planer i tothom, des de casa, podia jugar-hi també. No pas com els programes que fan ara, només al nivell de rates de biblioteca i de catedràtics especialistes en la matèria.
Encara recordo l'oloreta de truita, que bona! havia fet un dels clàssics dinars precaris dels dies de taller de tv i aquella oloreta em feia la boca aigua. A més, recordo que tenia l''antojo' d'un gelat! sembla mentida que en ple febrer faci tanta calor!
Segona visita a BTV, ara per veure en 'fals directe' un magazín, prèvia a la posada en marxa del nostre propi magazín!
Sempre que sento a parlar de l'Elisenda Roca em ve al cap 'Cifras y letras'. M'encantava aquell programa, els migdies a La2. Era molt planer i tothom, des de casa, podia jugar-hi també. No pas com els programes que fan ara, només al nivell de rates de biblioteca i de catedràtics especialistes en la matèria.
Encara recordo l'oloreta de truita, que bona! havia fet un dels clàssics dinars precaris dels dies de taller de tv i aquella oloreta em feia la boca aigua. A més, recordo que tenia l''antojo' d'un gelat! sembla mentida que en ple febrer faci tanta calor!
Segona visita a BTV, ara per veure en 'fals directe' un magazín, prèvia a la posada en marxa del nostre propi magazín!
Wednesday, February 14, 2007
12 de febrer, entre l'àudio i el 3GSM
Gravem el tercer informatiu, fet que significa que ja hem passat l'equador del trimestre, quin vertígen!
La tarda, fins l'hora de gravar l'informatiu, admeto que he ratllat l'incordi amb els companys. Tenia la tonteria a sobre i, perquè negar-ho, estava mig graciós. Total que ja teniém la feina feta amb l'Anaïs i en Josep Lluís ja ens havia fet la classe magistral de com funciona l'àudio. Per tant, no tenia res a fer i tampoc semblava que podia ajudar massa...
Llavors em vaig dedicar a telefonista i, a més, vaig descobrir un aparell que em permetia comunicar-me des de la sala d'àudio a la sala de mescles.
En tot cas, quan tocava posar-se seriós, jo el primer. Em pensava que després de fer de mesclador ja ho havia fet tot, però deunidó l'atenció que requereix això de l'àudio! per sort, la Maria estava molt atenta sempre i ens en vam sortir prou bé!
A l'hora de valorar el tercer informatiu, molt bé per les innovacions d'edició (l'entradeta de les presentadores, la connexió en fals directa amb l'Andrea, la crònica internacional que l'Esther va locutar en off..)... una única pega, l'excessiu tractament del 3GSM. Potser és que ha coincidit amb un dia que a tot arreu ens en parlen i que els carrers de Barcelona estan plens de pingüins estrangers amb una acreditació al coll que es mouen en grup per aprofitar l'excusa del Congrés de telefonia per passar unes vacancetes a la capital de moda del Mediterrani.
El pròxim repte, deunidó! Fer d'editor al magazín! que no sigui reeeeeeeees
La tarda, fins l'hora de gravar l'informatiu, admeto que he ratllat l'incordi amb els companys. Tenia la tonteria a sobre i, perquè negar-ho, estava mig graciós. Total que ja teniém la feina feta amb l'Anaïs i en Josep Lluís ja ens havia fet la classe magistral de com funciona l'àudio. Per tant, no tenia res a fer i tampoc semblava que podia ajudar massa...
Llavors em vaig dedicar a telefonista i, a més, vaig descobrir un aparell que em permetia comunicar-me des de la sala d'àudio a la sala de mescles.
En tot cas, quan tocava posar-se seriós, jo el primer. Em pensava que després de fer de mesclador ja ho havia fet tot, però deunidó l'atenció que requereix això de l'àudio! per sort, la Maria estava molt atenta sempre i ens en vam sortir prou bé!
A l'hora de valorar el tercer informatiu, molt bé per les innovacions d'edició (l'entradeta de les presentadores, la connexió en fals directa amb l'Andrea, la crònica internacional que l'Esther va locutar en off..)... una única pega, l'excessiu tractament del 3GSM. Potser és que ha coincidit amb un dia que a tot arreu ens en parlen i que els carrers de Barcelona estan plens de pingüins estrangers amb una acreditació al coll que es mouen en grup per aprofitar l'excusa del Congrés de telefonia per passar unes vacancetes a la capital de moda del Mediterrani.
El pròxim repte, deunidó! Fer d'editor al magazín! que no sigui reeeeeeeees
9 de febrer, un divendres a la tarda amb el Liquid
Ja havia oblidat això de fer hores extres xl taller d tv. Però no tenim editat res de la nostra peça i hem de tancar-nos un divendres a la tarda a les sales d'edició. Vaja, el somni de tot divendres a la tarda, i la millor manera de començar el 'finde'.
Però anem al gra i fem tota la feina. Requerim, com sempre, l'ajuda d'en Robert. Avui el tenim didàctic, deu ensumar el cap de setmana i, amb paciència, ens explica els perquès de les coses.
Començo a detectar un problema seriós amb l'àudio. Sempre, totes les peces, l'ENG de la qual formo part ha fet autèntics desastres... dilluns el 3r informatiu!
Però anem al gra i fem tota la feina. Requerim, com sempre, l'ajuda d'en Robert. Avui el tenim didàctic, deu ensumar el cap de setmana i, amb paciència, ens explica els perquès de les coses.
Començo a detectar un problema seriós amb l'àudio. Sempre, totes les peces, l'ENG de la qual formo part ha fet autèntics desastres... dilluns el 3r informatiu!
8 de febrer, amb cara de gos
En el seu moment ja li he demanat disculpes a l'Anaïs per la tarda que li he donat. Més que una companyia, admeto que dec haver estat un llast. Habitualment procuro tenir sempre una broma a punt, però avui m'ha estat impossible. Dia d'aquells per oblidar; al matí, a la feina, ha estat un dia per oblidar, sense fer gaire res de profit, s'ha fet etern, assegut sis hores a la mateixa cadira. I arrastrant moltes hores de son a l'esquena, ja m'ho diu el meu pare que no es pot fer seguir tot..
I la tarda em deparava haver de sortir a gravar... plovent! Quin horror.. res ha sortit bé! El trípode no s'aguantava, la càmera s'ha tornat boja, els nens ja havien marxat, la llum tocava el dos sense avisar, a l'escola no volien saber res de nosaltres i tot amanit amb una incesant pluja. brrrrrrrrrrrr
Després, el toc d'humor de la tarda. La connexió des de Londres parlant de la crisi del 'premier britànic' Tony Blair parlant en 'catalinglish' estil Mathew Tree. Després d'un dia tan patètic, havia de buscar una sortida per tota la tonteria que porto a sobre i que avui s'havia contingut.
El pitjor de tot plegat, és que no hem editat res, perquè evidentment el Liquid ha ajudat a completar el dia i s'ha penjat.
Ai, m'espanta que tot indica que la vida del periodista pot ser molt durilla..
I la tarda em deparava haver de sortir a gravar... plovent! Quin horror.. res ha sortit bé! El trípode no s'aguantava, la càmera s'ha tornat boja, els nens ja havien marxat, la llum tocava el dos sense avisar, a l'escola no volien saber res de nosaltres i tot amanit amb una incesant pluja. brrrrrrrrrrrr
Després, el toc d'humor de la tarda. La connexió des de Londres parlant de la crisi del 'premier britànic' Tony Blair parlant en 'catalinglish' estil Mathew Tree. Després d'un dia tan patètic, havia de buscar una sortida per tota la tonteria que porto a sobre i que avui s'havia contingut.
El pitjor de tot plegat, és que no hem editat res, perquè evidentment el Liquid ha ajudat a completar el dia i s'ha penjat.
Ai, m'espanta que tot indica que la vida del periodista pot ser molt durilla..
5 de febrer, tot per la pluralitat
El tema de política que triem amb l'Anaïs és la polèmica per la tercera hora de castellà a primària. El tema no m'apassiona i el que fa més por és el fet d'haver d'anar a gravar a una escola. Els pitjors temors es confirmen i no hi ha sort en la gravació d'imatges de recurs...
En canvi, quedo molt satisfet de les declaracions que aconseguim. En Toni ens va demanar pluralitat en els punts de vista. Dit i fet! D'una banda, la Rosa Cañadell, portaveu del sindicat catalanista d'ensenyament USTEC, un punt de vista de prestigi dins el sector; de l'altra, un dinosaure espanyolista, en Francisco Caja, impulsor de la plataforma espanyolista 'Convivencia Cívica Catalana'.
Amb tot, he entés en què consisteix això de la imparcialitat periodística i m'he hagut de mossegar la llengua davant les bajanades una darrera l'altra que en Paco Caja deixava anar.
Per cert, avui he fet de càmera, em noto força més àgil.. queden pendent per dijous les imatges de recurs.
En canvi, quedo molt satisfet de les declaracions que aconseguim. En Toni ens va demanar pluralitat en els punts de vista. Dit i fet! D'una banda, la Rosa Cañadell, portaveu del sindicat catalanista d'ensenyament USTEC, un punt de vista de prestigi dins el sector; de l'altra, un dinosaure espanyolista, en Francisco Caja, impulsor de la plataforma espanyolista 'Convivencia Cívica Catalana'.
Amb tot, he entés en què consisteix això de la imparcialitat periodística i m'he hagut de mossegar la llengua davant les bajanades una darrera l'altra que en Paco Caja deixava anar.
Per cert, avui he fet de càmera, em noto força més àgil.. queden pendent per dijous les imatges de recurs.
Sunday, February 11, 2007
1 de febrer, l'estat de la professió
Pinten bastos o no hi pinten? Jo sóc dels que pensen que hi ha vida més enllà de les quatre parets de la pompeu, i que tots ens podrem dedicar a 'lo nostre'. És cert que els començaments són especialment durs, que buscar feina de periodista és una jungla, que al principi 'menges molta merda' i la precarietat està a l'ordre del dia però carai! no hem de desistir i deixar de buscar l'escletxa adequada per entrar a la roda laboral del món de la comunicació.
De precarietat, dissortadament, els joves en trobem amb totes les feines. Doncs si ens toca 'menjar merda' al principi, almenys que tingui bon gust.
Amb aquests primers contactes en el món del periodisme me n'he adonat que és una mica diferent del que jo m'imaginava abans de començar. Fer de periodista no té res a veure amb treballar a 'La Caixa' o a l'administració, que un cop entres ja saps que et jubilaràs assegut a la mateixa cadira. De periodista, treballarem per molts mitjans, de tipus diferents. La mobilitat és absoluta.
Tampoc m'imagino ara entrant al món del periodisme de la mà de TV3 o de La Vanguardia. Aquests grans mitjans el que fan és reduir plantilles, el nostre futur passa per empreses més petites o per crear els nostres propis projectes. Hi ha possibilitats, n'estic segur, es tracta d'estar atent i tenir-ne ganes... bé i el més difícil de tot, tenir els diners necessaris per engegar el projecte.
De la xerrada amb en Masdéu el que més m'ha interessat és el plantejament que feia ell de la suposada pèrdua d'audiència dels TN. Té raó que la proposta que fa TV3 està carregada d'informació les 24h del dia. I que llavors els TN perden preponderància. Sense anar tan llunt, jo em vaig sentir identificat amb l'exemple que posava que ja no tinc com a referència els TN per informar-me, no perquè passi a la competència (només admeto que miro Els esports a Antena 3 com a dosis diària de masoquisme informatiu) sinó perquè quan m'interessa posar-me al dia sé que sempre tinc internet o, en la TV, sempre tinc el recurs del 3/24.
En tot cas, no em va convèncer l'explicació de tenir un montre periodístic com és l'Esteve Soler relegat a les 2 del matí al 3/24...
Dilluns, a gravar una peça de política amb l'Anaïs.
De precarietat, dissortadament, els joves en trobem amb totes les feines. Doncs si ens toca 'menjar merda' al principi, almenys que tingui bon gust.
Amb aquests primers contactes en el món del periodisme me n'he adonat que és una mica diferent del que jo m'imaginava abans de començar. Fer de periodista no té res a veure amb treballar a 'La Caixa' o a l'administració, que un cop entres ja saps que et jubilaràs assegut a la mateixa cadira. De periodista, treballarem per molts mitjans, de tipus diferents. La mobilitat és absoluta.
Tampoc m'imagino ara entrant al món del periodisme de la mà de TV3 o de La Vanguardia. Aquests grans mitjans el que fan és reduir plantilles, el nostre futur passa per empreses més petites o per crear els nostres propis projectes. Hi ha possibilitats, n'estic segur, es tracta d'estar atent i tenir-ne ganes... bé i el més difícil de tot, tenir els diners necessaris per engegar el projecte.
De la xerrada amb en Masdéu el que més m'ha interessat és el plantejament que feia ell de la suposada pèrdua d'audiència dels TN. Té raó que la proposta que fa TV3 està carregada d'informació les 24h del dia. I que llavors els TN perden preponderància. Sense anar tan llunt, jo em vaig sentir identificat amb l'exemple que posava que ja no tinc com a referència els TN per informar-me, no perquè passi a la competència (només admeto que miro Els esports a Antena 3 com a dosis diària de masoquisme informatiu) sinó perquè quan m'interessa posar-me al dia sé que sempre tinc internet o, en la TV, sempre tinc el recurs del 3/24.
En tot cas, no em va convèncer l'explicació de tenir un montre periodístic com és l'Esteve Soler relegat a les 2 del matí al 3/24...
Dilluns, a gravar una peça de política amb l'Anaïs.
Sunday, February 04, 2007
29 de gener, regidor per una vegada
He estat regidor, per una vegada. Encara que no dels de l'ajuntament, sinó al plató de TV, comunicant les indicacions de la sala de control als conductors de l'informatiu. Després d'haver estat mesclador, avui la meva feina ha estat molt més tranquil·la, que també s'agraeix.
Les peces van millorant. La nostra ha quedat bastant bé, excepte uns problemes que hem tingut amb el so. Estic d'acord amb la tesi que no es pot considerar el segon informatiu, com una evolució del primer, pel fet que tothom estrena una nova missió al moment d'enregistrar. Però en tot cas, el producte final novament m'ha satisfet, no sé si perquè sóc poc crític o perquè vistos els esforços de la gent, valoro el resultat final amb un extra.
Avui he sentit pel 'pinganillo' l'estrés de dins la sala de control. I en directe, els nervis dels presentadors, que per cert, ho han fet molt bé.
Segona prova superada!
Les peces van millorant. La nostra ha quedat bastant bé, excepte uns problemes que hem tingut amb el so. Estic d'acord amb la tesi que no es pot considerar el segon informatiu, com una evolució del primer, pel fet que tothom estrena una nova missió al moment d'enregistrar. Però en tot cas, el producte final novament m'ha satisfet, no sé si perquè sóc poc crític o perquè vistos els esforços de la gent, valoro el resultat final amb un extra.
Avui he sentit pel 'pinganillo' l'estrés de dins la sala de control. I en directe, els nervis dels presentadors, que per cert, ho han fet molt bé.
Segona prova superada!
Subscribe to:
Posts (Atom)
